Són els més menuts: la Kautar, la Mariela, el Brian, l’Aya, el Pablo, el Sofian, la Carol… són els més menuts i entren cantant “el tren petitó, que corria, que corria….” algun plora… és la seva manera de dir que no entén perquè la mare el torna a deixar: de bon matí a l’escola, per la tarda al Centre Obert… al final del dia potser podrà anar a casa? Formen part d’aquest 28% d’infants que a Catalunya viuen per sota del llindar de la pobresa. Però què en saben ells de tot això en realitat?

Els seus ulls vibren d’il·lusió… han vist el berenar: pa amb xocolata, com diu la cançó, pa amb xocolata, unes maduixes, un got de llet.. Què bo! Primer es renten les mans, després seuen a taula, davant del seu nom… la Marina els fa escoltar la nova cançó que els vol ensenyar, mentre amb un putxinel·li capta la seva atenció.

De mentre a l’aula del costat les seves mares comparteixen neguits: l’atur, el no poder pagar el lloguer o l’habitació rellogada, els preus abusius dels productes més imprescindibles… i alhora miren d’aprendre informàtica, a millorar la llengua, i adquirir les destreses per educar els seus fills i filles..

No cal ser un gran estudiós per veure que parlem de les víctimes del nostre egoisme com adults, de la ceguesa d’una societat que no sempre vol sentir el seu clam…. formen part dels desvalguts, dels que tenen menys recursos, … Són les víctimes d’un egoisme cru i maldestre, que ni tan sols sabem dissimular, mentre prenem mesures davant de gairebé tot però no per a protegir els nens i nenes, per vetllar pel seu present, pel seu esborronat futur.

Els fills d’aquesta trontollant societat van néixer per ser feliços, però sovint se senten sols, desemparats, i ploren i criden en silenci… se senten desorientats en el seu viure itinerant; en una societat que els informa dels seus drets i reclama els deures, però no té forces per a exercir cap de les dues accions.

Una societat a dues velocitats: la dels avenços tecnològics, la recerca biomèdica, els cotxes híbrids i els viatges a Mart… ; per contra la societat dels qui no arriben a finals de mes, no poden pagar les quotes escolars ni el menjador, ni els llibres… i el que és pitjor no arriben per tenir un plat a taula ni la roba adient.

I… mentre els miro com cada tarda penso: jo com a cristià…. què hi dic davant el que està passant? Em deturo i aplico l’espontaneïtat del bon samarità? El camí de Jerusalem a Jericó es fa present en el nostre dia a dia… un camí pedregós, àrid, i feixuc… un camí estret on es fa difícil no veure el caigut, no creuar-se amb la seva implorant mirada… Els infants són, en totes les societats, víctimes dels adults i els seus egoismes: fins quan?

Anna-Bel Carbonell

Directora de la Fundació Comtal

Doncs ara és el moment de desfer-nos d’aquelles coses que nosaltres no aprofitem i que creiem que algú sí que ho farà. Fem un favor a la nostra economia i també al medi ambient afavorint la reutilització de recursos que estan en bon estat.

Apropeu-vos el dia 27 d’abril al mercat d’intercanvi, que organitzem conjuntament amb l’Associació Esquitx i el Casal de Joves Palau Alòs, on podreu portar allò que no necessiteu i podreu endur-vos allò que més us agradi. Poden ser mobles, música, pel·lícules, llibres, joguines, roba, etc., el que vulgueu, excepte roba interior i aparells electrònics (pcs, mòbils…), sempre que estigui en bon estat! El mercat se celebrarà de 12 a 18 horesal carrer Pou de la Figuera.

Si esteu interessats a disposar d’una parada us heu d’adreçar al telèfon 93 319 52 76 o per correu electrònic a tria@comtal.org

Us hi esperem!

Aquest any vam fer un calendari d’advent gegant per anar-nos preparant per a aquestes festes, amb missatges que promoguessin la reflexió i el coneixement de valors, història i tradicions del Nadal, i al mateix temps amb jocs que fessin la jornada més atractiva i divertida.

Entre d’altres activitats destaquem les següents: la celebració del Nadal i el cagatió, el sopar de Nadal amb la comunitat de germans de la Salle Comtal, el teatre dels pastorets, el cinema, les colònies a La Salle Berga, l’emocionant dia de Reis, les estones de deures i reforç escolar, les passejades al parc, a la platja, pel barri…També destaquem que alguns nens i nenes han pogut veure’s amb les seves famílies en les dates assenyalades.

Tot plegat ens ha permès gaudir del temps de Nadal amb els companys i companyes del centre, amb els educadors i educadores i, segons el cas, també amb les seves famílies. Hem pogut viure valors com la companyonia, la solidaritat, el pensar en els altres, l’esperança i el compatir, i hem gaudit del contacte amb la natura.

Com veieu, en aquesta època hem tingut de tot! Fins i tot els mateixos infants han inventat una tradició que us volem explicar: la del dia del “Tionet”, que se celebra el dia 27 de desembre. La història del Tionet ens diu que quan aquest era petit els seus pares no el van poder cuidar i se’n va fer càrrec el Pare Noel fins als seus 18 anys, després quan es van acomiadar li va cantar una cançó. Aquest dia es regalen coses de pau i amor i se sopa ou ferrat, amb patates fregides i ketchup. I així ho hem fet. Potser amb aquesta història no cal dir res més.

Laura Rodríguez, educadora del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE- La Salle).

De totes maneres, aquest any, no voldria demanar per mi, sinó per totes les entitats que lluiten per millorar la vida de tantes i tantes persones.

Voldria demanar més inconformistes. Més persones que surtin al carrer i cridin ben fort que ja n’hi ha prou. No tenim una societat justa i cal dir-ho ben alt.

També voldria més utòpics. Aquells que imaginen que un món millor és possible. Persones que troben noves maneres d’organitzar-se i de buscar solucions. Però no els utòpics de sofà, sinó dels que s’arremanguen i es posen a treballar.

I uns quants més voluntaris. Aquelles persones que dediquen hores i hores a fer coses pels demés. Ja n’hi ha molts, però encara queda feina per fer.

Voldria que les entitats aprenguessin a comunicar. Per compartir i per existir. Obrir les portes i finestres cap a fora per trobar més inconformistes, més utòpics i més voluntaris.

Més dosis de creativitat, planificació i constància. De creativitat en tenen molta, les entitats. Sinó no s’entendria que fessin tanta i tanta feina amb tants pocs recursos… Però una mica més de planificació les ajudaria a canalitzar la creativitat i organitzar-se millor. La constància permetria treballar sense desinflar-se i sense caure en el fer per fer, sinó sent conscient de que tant aviat s’acaba, s’ha de tornar a començar.

També voldria més professionalització en la gestió… Ja sé que hi ha entitats molt professionalitzades… Però centrar-nos tant en la causa ha fet oblidar la gestió dels recursos econòmics, dels recursos humans, de la captació de fons, de l’organització interna, dels processos estratègics,… Les causes, les organitzacions no lucratives, necessiten gestió per funcionar, per viure i per sobreviure.

Em sembla que, per aquest any, ja n’hi ha prou. Moltes gràcies. Jo, em seguiré portant bé.

PS. Voldria donar les gràcies a totes les entitats mediambientals, culturals, de familiars de malalts mentals o de persones amb discapacitat, entitats socials, associacions de veïns o de mares i pares que m’he anat trobant al llarg de l’any. Persones que treballen amb i per als altres. A tots vosaltres, feliç any nou ple grans desitjos.

Article escrit per la Irene Borràs, membre del Patronat de la Fundació Comtal

*Imatge d’Esti a Flickr

En nom de l’equip de la Fundació Comtal, dels infants, joves i de les seves famílies: Moltes gràcies!!!!

Van assistir-hi més d’una vintena de voluntaris i voluntàries, i comptàrem amb la participació de l’Anna-bel Carbonell, directora de l’entitat, i la Mireia Ferré, responsable de Voluntariat, que exerciren el paper de mestresses de cerimònia. Seguint la temàtica de la trobada, van explicar les diferents fases per les quals passa un voluntari quan arriba a la Fundació Comtal. Com és acollit i incorporat a la seva tasca voluntària, com es forma i acompanya i, finalment, quan arriba el moment, com es desvincula.

Posant-se en un paper crític els participants van comentar com ells farien aquests processos, aportant idees i després posant-les en comú fent exercicis en grup. La dinàmica va funcionar força bé, mostra d’aquest èxit va ser que van sorgir vàries propostes que tindrem en compte per continuar millorant la qualitat de la nostra atenció cap a l’equip de voluntaris.

Un any més continuem treballant per empoderar el nostre Voluntariat. Teniu molt a dir i nosaltres molt bona predisposició en escoltar-vos!

Gràcies per acompanyar-nos-hi i dir la vostra!

Durant la festa es van projectar els 10 vídeos, es va reconèixer la feina feta pels estudiants i es van lliurar els vídeos a les entitats. Després, un berenar al menjador de l’escola va servir per oferir a alumnes i entitats un nou punt de trobada un cop acabat el procés de creació dels vídeos.

Volem agrair la feina realitzada per les alumnes de l’Institut Maria Aurèlia Capmany, que van conèixer “in situ” la nostra tasca i que van crear un excel·lent material promocional per a l’entitat. També donem les gràcies a les diferents persones voluntàries, que un cop més hi posaren el seu granet de sorra, i a la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS), La Caixa i el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, per fer possible aquest projecte solidari i acompanyar-nos durant l’acte.

Us deixem unes imatges de la trobada.

Moltes gràcies!!!