Elisenda Colom

L’Elisenda Colom va compartir, a la Jornada Anual de Voluntariat de la Fundació Comtal, com se sent fent de voluntària al Tria Estudi. I a nosaltres ens fa molta il·lusió compartir el seu testimoni aquí, al blog Va de Vides:

“El que faig com a voluntària al Tria Estudi, cada divendres, és estar una estoneta ajudant els infants i joves a fer els deures. I, si no en tenen, fent alguna fitxa de l’assignatura en què vagin més fluixos, o llegint. També estic atenta al que m’expliquen, escoltant-los i ajudant-los si tenen algun dubte, o preparant els exàmens, repassant les lliçons, o les taules de multiplicar. No sempre aconsegueixo connectar amb ells, hi ha tardes de tot. Tinc més aviat feeling amb les nenes, però si estic una estona amb un nen i aconsegueixo que faci els deures o que em demani ajuda, ostres!, em sento molt satisfeta; és com un repte que aconsegueixo superar. Jo els explico que no estem allà per obligar-los a fer els deures sinó per ajudar-los. Hi ha qui ho accepta i hi ha qui té més dificultat d’acceptar-ho. De vegades, també els aconsegueixo convèncer del meu oferiment: que, si acaben els deures, podrem jugar al que vulguin o pintar un mandala.

Aquest curs, una tarda de divendres, vam començar a mirar l’agenda amb una de les nenes. Estava molt angoixada perquè tenia molts deures per fer i pensava que no podria acabar-los tots. Em vaig asseure amb ella i vaig acompanyar-la fins que, sense adonar-se’n, va aconseguir fer-los tots. Al final de la classe, la nena em va abraçar i em va dir: ‘- Gràcies, estic contenta perquè he pogut acabar tots els deures i el cap de setmana podré jugar’. I jo li vaig dir que quan vols fer una cosa la pots fer, però que ho has de voler i t’hi has d’esforçar.

L’abraçada que la nena em va fer, i tot el que rebo quan vaig al Tria, és el que em fa tornar-hi cada divendres. L’any passat feia reforç individualitzat amb una altra nena. Va ser molt enriquidor ja que vaig conèixer també la seva mare i sé que, aquest curs, ha començat l’institut. L’any passat també vaig formar part d’un grup que la Fundació va organitzar amb educadors i voluntaris per parlar de com ajudar a resoldre els problemes que viuen els infants i els joves que venen a la Fundació.

Jo ara fa tres anys que sóc voluntària. Quan vaig començar, la Mireia, la coordinadora de voluntariat, em va comentar la possibilitat de col·laborar amb el Tria. Jo al principi no ho veia clar perquè mai havia fet de voluntària amb nens, però ella em va dir: ‘provem-ho!’ Era tornar a temes oblidats de totes les activitats, però m’ho vaig agafar com un repte i ara és una il·lusió pensar que ja és divendres i que aniré al Tria.

Quan comento als meus amics i familiars el que faig a la Fundació em diuen que els ulls se m’il·luminen. Em sento bé fent aquesta tasca. Els nens i nenes per descomptat que són el més important, però també he de dir que aconsegueixes tenir una relació molt maca amb els educadors i educadores, amb els altres voluntaris i voluntàries, i amb tota la gent que forma la Fundació. Tothom és molt agraït i sempre hi ha un ‘gràcies’.

Crec que els que formem part d’aquesta família que és la Fundació Comtal, som molt especials”.

Elisenda, ens emocionen les teves paraules. Gràcies per viure i transmetre així la passió amb què vius el voluntariat. I gràcies a tots els voluntaris i a totes les voluntàries per ser motors de canvi i transformació!

 

Comentari

*