Estic aquí treballant com si no passes res. Endreço els meus papers, faig neteja… i em comencen a passar per davant sis anys de treball a la Fundació Comtal.

Avui és el meu últim dia, i m’agradaria sortir per la porta dient “Fins demà! Bon cap de setmana” i deixar-ho així com si res. Però no puc, les idees, les sensacions baixen per un tobogan massa  ràpid. Cares de joves que passen, algunes esborrades, en altres aprecio clarament les seves faccions, els seus ulls, la seva veu, i recordo els seu itinerari a la nostra entitat.

Cauen sensacions: la por inicial de l’inici de nous projectes, l’alegria de finalitzar un curs, la calor dels companys i companyes en els moments baixos, el que sentia quan escoltava el soroll dels infants en el pati i intentava concentrar-me per acabar un informe, quan sonava un telèfon al mateix temps que algú picava la porta…Recordo la mirada expectant d’aquell que pregunta i escolta una resposta, la il·lusió amb què es van celebrar els 15 anys de l’entitat, la inauguració del seu nou local…

Però si m’he de quedar amb alguna imatge de tots aquests anys em quedo amb l’acollida. Si busquem la definició d’acollida ens trobem “rebuda oferta per una persona o un lloc. A la Fundació es treballa l’acollida a tots els nivells, com acollir les famílies, els infants, els adolescents, els joves, els voluntaris, els treballadors… i tothom que passa per la porta. Poden ser acollides ràpides, accidentades, lentes, difícils, fàcils, còmodes…, però totes elles es fan amb un somriure a la cara, mirant els ulls i procurant transmetre tota la informació necessària perquè la persona conegui i sàpiga quin és el seu paper, quin és el seu rol, què demanem, què oferim i, sobretot, amb qui pot comptar si té un dubte, una pregunta o simplement necessita un bastó.

Han estat sis anys de feina que van iniciar-se amb una acollida vertiginosa, amb un projecte que es va posar en marxa ràpidament. Posteriorment, vaig ser jo la que vaig acollir, a joves amb necessitats difuses i variopintes, però sobretot joves que necessitaven un espai on trobar-se còmodes i confiats, un espai de relax al que de vegades costa arribar-hi però un cop allà la recompensa és confortable. He acollit també treballadors i treballadores que s’han sumat al carro de la Fundació i han iniciat la seva trajectòria professional a l’entitat.

Juntament a la definició anterior podem llegir una altra: “protecció per a algú que necessita ajuda. Aquesta no l’he pogut obviar, doncs són moltes les persones que cerquen una protecció a la Fundació Comtal, una protecció per sentir-se còmodes, una protecció per defensar-se del món. Com bé diu el refrany “Quien bien te quiere te hará llorar”, i aquest és el tipus de protecció que des de Fundació Comtal s’ofereix, una espatlla on plorar, però sense deixar d’avançar.

Els treballadors i voluntaris que formen aquesta casa son especialistes en rebre les persones, deixar el temps necessari per a cadascuna, perquè un cop protegits sàpiguen com i quant defensar-se, i així puguin continuar caminant.

Avui el tren arriba a la meva estació, a la que baixo trista però amb la motxilla molt més plena de quan vaig entrar-hi. Gracies per acollir-me, per protegir-me i ajudar-me a créixer. Espero haver après bé com s’acull, i desitjo poder-ho fer com vosaltres, amb un somriure en els llavis i els ulls plens d’esperança.

Gracies a tots i totes!

Maria Torras, cap de l’àrea Laboral

3 Comentaris a “Fins aviat, Maria!”

  1. Adrià Nyel
    16:02, 09.10.2012

    I ben segur que la F. Comtal també ha après molt de tu….
    Tu t’emportes imatges i quantes n’has deixat marcades en el pensament de joves, de companys i companyes…

    Que vagi bé,.
    Un que tant en tant s’acosta per la F. Comtal.
    Adrià Nyel.

  2. Hola Adrià!
    Moltes gràcies pel teu comentari. Estem d’acord, en aquest viatge tothom ha après molt.
    Gràcies per seguir-nos i acompanyar-nos en aquest trajecte ;-)
    Una abraçada,
    Fundació Comtal

  3. Rafael Alberola Bartra
    07:50, 11.10.2012

    Felicitats pel teu treball en la Fundació Comtal, ja que he tingut el plaer de compartir amb tu part d’aquests anys. M’ha agradat el teu tarannà, així com l’ excel.lent professional i molt millor persona, disposada a donar un cop de mà a tothom que ho necessitava.
    En quant a la definició que has fet sobre la Fundació Comtal, no has pogut reflexar-la millor; aquesta ha estat també la meva percepció.
    Bona sort !!

    Rafel Alberola

Comentari

*