Marta Mayenco fotoDe vegades a la vida s’acaba una etapa per començar una altre. Vaig estudiar filologia catalana per treballar de professora de llengua catalana i literatura durant 20 anys, a secundària. Però la salut em va jugar una mala passada, i vaig haver de deixar la meva professió i vocació, la d’ensenyar. Les ganes d’exercir, de fer coses, d’ensenyar, estaven tant presents en el meu dia a dia, que vaig informar-me sobre el voluntariat per poder continuar amb la meva passió i començar una nova etapa. Va ser llavors quan vaig conèixer la Fundació Comtal.

La Montse, coordinadora del programa de voluntariat aleshores, em va entrevistar, i vaig començar a fer reforç escolar individualitzat a un grup de nens i nenes de primària. Ja fa 3 anys d’això, i encara continuo. Ensenyar m’agrada, ho he fet tota la vida, omplir les graelles quan acaba la classe per fer el seguiment de cada nen, de cada nena. Ara estic amb dos grups de primària ensenyant català, tots els dimarts a la tarda , primer amb un grup de 7 nens i nenes i després amb un altre grup de 3 i 4 infants. El meu repte és que millorin cada dia.

A la Fundació m’han donat la oportunitat de refer-me i de continuar amb el que m’omple. Donant, per rebre molt a canvi. Dels nens i les nenes, de l’equip humà que treballa aquí, que ha tingut un tracte excel·lent i m’ha acompanyat en tot moment.  Un s’ha d’anar adaptant, refent, com diu la cançó Fil de llum que tant m’agrada, de l’Andreu Rifé.

 

“Respira, espera, aixeca’t, sense pressa.

Inspira, refés-te, la vida, el món t’esperen”

 

Testimoni de la Marta Mayenco, voluntària de la Fundació Comtal

Comentari

*