smallEl Sebastián, un jove de 19 anys de Lima, Perú, i que porta un any i mig vivint a Espanya després de deixar els seus pares i la seva germana gran, la Ninoska, ens explica quina és la seva situació i la seva passió: el món de la informàtica. Ara, i gràcies a una beca educativa, està estudiant allò que somiava.

 

¿Sebastián, donde vives ahora?

Actualmente vivo con unos primos que también vienen de Lima.

¿Qué estudios tienes?

En Lima llegué a estudiar hasta el 1er curso de universidad en Ingeniería de la computación.

 ¿Cuál es tu pasión?

Desde siempre me ha gustado el mundo de la informática, sobretodo la programación, a los 9 años empecé a dar mis primeros pasos por el diseño y la creación de páginas web,  también empecé a intervenir en foros especializados.

¿Como descubriste lo que te gustaba?

Desde pequeño pasaba muchas horas en el ordenador, mientras mis amigos salían de fiesta, yo prefería quedarme en casa y continuar descubriendo cosas.

¿Cuál fue tu primer trabajo?

Aún estoy  esperando mi primera oportunidad para trabajar en una empresa como programador de páginas webs, he colaborado en la creación de diferentes páginas para empresas y páginas de foros, pero siempre sin contrato o de forma voluntaria.

¿Como lo conseguiste?

Por contactos personales, o como se suele decir por el boca a boca.

¿Cómo llegaste a España?

Decidí venir a España para poder mejorar mi futuro tanto personal como laboral, ya que en mi país, Perú, hay pocas oportunidades para los jóvenes. Estudiar se hace muy complicado porque al no haber trabajo no puedes pagar los gastos de universidad, por todos estos motivos el día 6 de diciembre del 2013 decidí dejar a mi familia allí y buscar un nuevo futuro en España.

Cuando llegaste, ¿encontraste oportunidades de trabajo en tu profesión?

Sí, durante el tiempo que llevo aquí he podido realizar algunos trabajos de programación, pero siempre trabajos sin contrato por mi situación legal actual en España.

¿Cómo conociste a la Fundació Comtal?

Un familiar me comentó que aquí me podrían ayudar a buscar trabajo y  asesorarme sobre la posibilidad de continuar estudiando.

 Cuando se te propuso hacer voluntariado, ¿lo viste como una oportunidad?

Sí, creo que es una oportunidad que la gente vea mi trabajo, lo que sé, lo que puedo hacer, y además me siento satisfecho conmigo mismo de poder ayudar a otras personas

¿Cuando llegaste aquí, tenías claro que querías continuar con tu formación profesional?

Sí, porque antes de venir a España hice todo el proceso para la homologación de mis estudios en Perú, en un principio me hubiera gustado ir a la UNED pero por diferentes motivos no pude, tengo muy claro que para poder avanzar en mi profesión nunca hay que dejar de formase y mantenerse al día de las tecnologías que vayan surgiendo.

Ahora que estás en este punto, ¿qué te gustaría hacer?

A día de hoy me gustaría entrar en un Grado Superior de Programación y a partir de aquí poder continuar formándome, también aspiro a poder regularizar mi situación para poder encontrar un trabajo donde poder desarrollar mis habilidades con la programación y continuar aprendiendo y cogiendo experiencia.

¿Cuales crees que son las dificultades que tienes o que te vas a encontrar a la hora de mejorar tu proyecto profesional?

La principal dificultad es el hecho de no tener mi documentación en regla, en esta situación actualmente no puedo acceder a ningún puesto de trabajo remunerado y también pierdo la oportunidad de inscribirme a cursos que me interesan pero que te piden documentación.

Actualmente estoy en proceso de arraigo social para obtener mi tarjeta de residencia, pero aún no llevo el tiempo mínimo que establece la ley para poder solicitarlo.

Otra dificultad añadida es la manutención, ya que actualmente vivo con familiares que me están ayudando pero yo no puedo aportar nada.

 

“A mi m’ha agradat molt ajudar la gent de la Fundació Comtal. Trobo que està molt bé perquè nosaltres vivim en una societat amb tota classe de luxes i mentrestant hi ha nens que no tenen ni una joguina. D’altra banda, la monitora ens ha tractat molt bé. Jo, sens dubte, tornaria a col·laborar perquè si en un futur em passés alguna cosa per la qual jo necessités aquesta ajuda, desitjaria que me la donessin”. Eric.


“Penso que el fet de col·laborar en una entitat sense ànim de lucre com aquesta, ens enriqueix com a persones. D’alguna manera, trobem la satisfacció pròpia a través de l’ajuda als altres. Em va agradar molt poder ajudar, encara que només fos una mica, a la gent que més ho necessita. Això em transmet una satisfacció personal molt gran”. Laura.


“Penso que l’experiència que vam viure ajudant la Fundació Comtal fou molt gratificant; entre d’altres coses perquè vam treballar per una organització que fa un bé per aquells que ho necessiten i perquè alhora vam poder adonar-nos del món en el qual vivim, on no tothom té els mateixos privilegis que nosaltres. Així que valoro aquesta tasca molt positivament, de fet, la recomano per a altres cursos ja que aprens alguns valors importants (ajudar, respectar els que no han tingut tanta sort a la vida, col·laborar…); a més d’assolir una gran satisfacció al veure que el treball realitzat aportarà felicitat a infants i famílies”. Lígia.


“Jo crec que haver ajudat la Fundació Comtal ha sigut una molt bona idea, ja que ha estat creada amb la finalitat de que infants, adolescents i joves en situació de risc social, així com les seves famílies, puguin millorar la seva qualitat de vida. És una bona manera d’ajudar els nens que tenen diversos problemes a casa. Així, quan van a la Fundació Comtal, tot i tenir la seva estona de treball també poden divertir-se, jugar amb altres nens que coneixen allà i moltes més coses”. Cinta.


“La participació a la Fundació Comtal m’ha fet sentir molt molt bé com a persona. Si tingués més hores no dubtaria en col·laborar-hi més. Aquesta experiència ens ha enriquit molt i ens ha fet veure amb més claredat la situació econòmica actual”. Marc.


“El que jo penso del que vam viure aquells dies fent voluntariat a la Fundació Comtal va ser molt especial, una molt bona experiència.  Jo em sento molt bé d’haver participat ja que es una acció que no tant sols els ha ajudat a ells, també ens hem ajudat a nosaltres mateixos obrint la nostra mentalitat i intentant ser més humils i amables, i a no esperar res a canvi sinó és un somriure”. Núria.


“Aquesta experiència ha estat molt interessant, ja que he pogut conèixer el treball que realitza la Fundació i l’ajuda que reben molt nens desafortunats. Em sembla molt bé que a la nostra edat ja comencem amb l’ajuda social i ens donin aquesta opció de poder conèixer i ajudar, fent activitats com les que fan. Em vaig sentir feliç imaginant els nens el dia de Nadal, que amb un simple regal i amb la nostra ajuda serien feliços. Espero haver aportat una bona ajuda ja que a mi em va recompensar el treball realitzat. M’enduc la satisfacció i l’experiència d’haver pogut fer feliç a molts nens”. Marc.


“Aquesta experiència m’ha servit molt per conscienciar-me de que hi ha molta gent al món que necessita ajuda, i que amb un simple esforç jo, personalment, sóc capaç d’ajudar. Saber que pel simple fet d’estar embolicant uns regals i distribuint-los ja estava ajudant, ni que fos en una mesura molt petita, a la reinserció social i laboral dels que tenen menys recursos, va fer que em sentís molt bé. Trobo que el que vam fer va ser una activitat que ens va enriquir a tots com a persones”. Paula.


“Participar a la Fundació Comtal va ser una experiència molt maca. És bonic saber que ajudes a persones. Sempre m’ha agradat participar en aquestes coses. Potser al començament ens va fer una mica de mandra, però el resultat no té preu. El resultat consisteix a salvar persones de la seva misèria. I això és bonic”. Jana


“Pensava que m’avorriria, però tot lo contrari, em va agradar moltíssim. La veritat és que no m’importaria gens tornar-ho a fer, em va agradar i ho tornaria a repetir. I només dir gràcies a la Fundació Comtal per fer tot el que fa”. Ruth.


“Tinc un bon record de l’experiència col·laborador amb la Fundació Comtal. Principalment voldria donar les gràcies per proporcionar-nos aquesta oportunitat de conèixer i endinsar-nos en el món de la solidaritat. Trobo que totes les hores dedicades, van ensenyar-nos i fer-nos conscients de la situació del món real, i aquest és un valor molt important que vaig començar a veure llavors. Clarament vàrem veure que; si cadascú dona una mica de sí mateix, podem aconseguir grans coses. Personalment va ser una vivència força enriquidora, tant a nivell personal, com de maduresa, o fins i tot de treball”. Ona.

esbos voluntaris 2 copia

 

La Nerea va arribar a la Fundació Comtal l’any 2013. Estava vivint situacions personals i familiars molt dures i els companys de l’institut no l’ajudaven, per això va començar a faltar molt a classe. Aquesta situació, sumada a la dificultat per seguir el ritme, i el retard en els aprenentatges més bàsics, van motivar als seus referents educatius a derivar la Nerea a la Unitat d’Escolarització Compartida, UEC Comtal.

La UEC és un programa que va més enllà d’obtenir el títol del graduat en educació secundària i prevenir el fracàs escolar. El que persegueix és el retorn dels joves al sistema formatiu o, si més no, l’entrada al mercat laboral, per millorar el seu futur i les seves possibilitats d’èxit personal.

La Nerea va començar a UEC fent 3er de la ESO, a punt de complir els 16 anys. Quan va entrar deia que quan complís els 16 anys es donaria de baixa perquè no volia continuar estudiant, que li costava molt. Estava totalment desmotivada i li mancaven els hàbits d’estudi, però poc a poc la situació va canviar. Es sentia acompanyada, recolzada i valorada, per això va valorar la opció de continuar estudiant i va acceptar la proposta que li vam fer els educadors de la UEC: continuar un any més per tal de poder treure’s el graduat.

Va començar 4art de la ESO, i com els hi passa a molts altres alumnes dels que acompanyem, en arribar el final de curs va sentir que podia fracassar, va tenir por i no es va presentar als exàmens de recuperació. Es va desentendre del seu futur acadèmic i clar, no va obtenir el graduat. Els educadors van animar-la perquè estudiés un Programa de Formació i Inserció especialitzat en comerç i dirigit a joves en la mateixa situació que ella. Va acceptar i tot va anar bé. Va treure molt bones notes, ara te la possibilitat d’accedir a un mòdul i, gràcies a la bona feina realitzada durant les pràctiques del curs, és possible que aquest estiu la contractin per fer substitucions.

Quan li van donar les notes del PFI, va venir a la UEC per ensenyar-nos -les i agrair-nos tot el que havíem fet per ella. Volia que ens sentíssim orgullosos d’ella, demostrar-nos que ho havia aconseguit, donar-li la volta a la sensació que tenia després d’acabar la UEC, de que ens havia fallat.

Per mostrar-nos el seu agraïment, va venir un parell de dies a fer de voluntària als menjadors del casal del Centre Obert.

Aquest curs escolar, començarà un Cicle Formatiu de Grau Mitjà de Comerç i Màrqueting;  estem segurs que li traurà molt de profit. La Nerea ara es sent segura de sí mateixa i amb la capacitat d’esforçar-se per aconseguir tot allò que es proposi.

Enhorabona!

Equip educatiu de la UEC Comtal

DSC_0162

 

 

Encontrarnos en una plaza, donde convive la magia y el riesgo de la calle.

Encontrarnos para reconquistarla y hacer de ella un lugar amable para el aprendizaje y la diversión.

Salir a la calle a generar lazos entre vecinos, amigos, familias, conocidos y desconocidos (aún por conocer), voluntarios y educadoras.

Salir para darse cuenta que lo que nos une, es más fuerte que lo que nos separa, que más allá de las dificultades y procedencias, realidades e historias que alberga Ciutat Vella, todos hablamos y entendemos el lenguaje universal del amor y del juego.

¡Que sea eso lo que nos mueva…!

Salir a compartir un espacio; el barrio, a hacerlo entre todos nuestro, a darle vida, color, a darle corazón.

Salir a llenar de ilusión, alegría y creatividad todos sus rincones.

Salir a dar y recibir, a enseñar y aprender, a regalar y ofrecer tiempo.

Salir a tejer una red de conexión y soporte entre familias y vecinos, a crear pequeños momentos compartidos.

A construir, con entusiasmo y dedicación, un proyecto común.

 

Adriana, voluntària de la Fundació Comtal

IMG_7074Una tarda meravellosa i màgica, de compartir i enriquir-nos. Vam fer l’última trobada de famílies de la UEC d’aquest curs, i va ser tot un èxit d’assistència.

Durant la primera part de la reunió vam compartir el treball fet, mostrant totes les activitats realitzades durant el curs. Després vam donar pas a un visionat de fotos comentades per l’equip educatiu, on posàvem cara i espais als moments viscuts. Els pares i mares miraven amb il·lusió les fotos on sortien els seus fills i poc a poc veien els resultats i els treballs, entenien millor la feina i es sorprenien de veure’ls treballar tant bé i amb tantes ganes.

Es va anar creant un clima de confiança i de vincle, perquè tots es sentien protagonistes al tenir un nexe en comú.

Al final de la tarda, vam realitzar una dinàmica amb les mares i pares dirigida per la MªJosé, una educadora. Com si d’una classe més d’educació emocional es tractés, havien de deixar-se portar per la música, i els sentiments, i obrir la seva creativitat per connectar amb els seus fills. El que va venir després va ser un espai d’enriquiment i creixement que, gràcies a la generositat de tots ells, van compartir en veu alta. Les seves pors, inquietuds, sentiments i ganes de veure en aquella dinàmica el millor futur per als seus fills.

Una experiència nova per a les famílies i també per a nosaltres. Tot l’equip de la UEC vam sortir amb les piles carregades i amb moltes ganes per continuar treballant amb més intensitat. Sens dubte, un regal que ens van donar i que va anar directe al cor, amb molta força.

MOLTES GRÀCIES FAMÍLIES!!

Carles Rodríguez, Coordinador de la UEC Comtal