Tots els nostres iniciatives són possibles gràcies a la feina del nostre equip de voluntaris i voluntàries, que en el seu temps lliure es dediquen a donar suport al treball del nostres professionals i a brindar els seus coneixements per a construir, entre tots,  un projecte sòlid i amb futur.

Anna
Voluntària del Centre Obert Tria

 “Jo sóc farmacèutica. El que passa és que des de sempre m’agrada l’ensenyament. Sempre m’han agradat els nens petits. I aquesta és una manera de poder desenvolupar aquestes ganes d’intercanvi que tinc amb els nens.”

“Sempre tinc molt ganes d’ajudar els altres i mai no tenia temps, però de vegades és  qüestió de plantejar-t’ho.”

“L’Alfredo és un nen de Santo Domingo que porta un any aquí  i necessitava aprendre bé l’idioma, el català. Tenia el castellà perfectament après, però li costava relacionar-se amb els companys pel tema de l’idioma. Estem treballant el català.”

“Vaig buscar al Google “voluntariat a Barcelona” i, entre d’altres casals, em va sortir la Fundació Comtal. Aleshores vaig venir aquí per fer una primera entrevista i vaig veure que era el que realment m’agradava. És qüestió de proposar-s’ho i començar.”

Mar
voluntària del Centre Obert Tria i del Punt d’informació Laboral
 
“Dintre teu hi ha alguna cosa que t’està dient que pots fer més coses. Al principi t’has d’ocupar de moltes coses, els fills són petits, no hi penses; però arriba un moment de la teva vida que sí, tens temps i t’adones que hi ha un món tan gran que no saps per on començar. I a mi em fa sentir bé el fet de col·laborar amb vosaltres, donar unes hores, perquè les persones tenim moltes coses; jo em sento una persona rica, no de diners, i penses que has de fer alguna cosa per als altres.”

“Recordo el que jo vaig dir a la primera reunió en què em van preguntar sobre què havíem vist: Jo deia que a mi em donen més ells que no pas el que jo els dono. El fet que ells et facin sentir útil i puguis veure la progressió d’un nen et dóna molta satisfacció, però me la donen ells a mi i no pas jo a ells.”

“És molt important que un nen, sobretot si és un infant estranger, tingui una base educativa sòlida per tal que el dia de demà es pugui defensar i trobar un treball. I això s’ha d’anar fent des de ben petits. Perquè quan arriben a una determinada edat és més difícil reconduir-los. Normalment vénen nens de famílies que potser no tenen temps o no tenen suficients estudis per ajudar-los en allò que més fluixos estan. I crec que és important que actuem.”

Rafael i Josep són dos germans bessons que van seguir el mateix camí durant tota la seva vida. Van treballar a La Caixa i ara, que estan prejubilats, varen trobar a la Fundació una nova manera d’ocupar el seu temps i, a la vegada, ajudar als altres.

“Varem començar a fer voluntariat a la Fundació una miqueta per casualitat. Nosaltres varem deixar de treballar, estem en fase de prejubilació i no sabíem com funcionava això, però, varem tenir una primera experiència com voluntaris fent de guies pel Camp del Barça, portant nens a veure’l . Aquella experiència va ser molt agradable, perquè si bé per nosaltres anar al camp no va ser res de nou, el fet de veure aquells nens amb aquells ullets, amb aquella il·lusió, ens va transmetre la sensació de que podíem ajudar a altres persones”, diu en Rafael.

Ara, tots dos fan tasques comptables i d’ensenyament a la Fundació. Així, col·laboren amb l’entitat i a la vegada han trobat una ocupació engrescadora per encarar una nova etapa a les seves vides. “M’agrada molt estar amb contacte amb la gent, i si puc ajudar, millor. Amb el meu antic treball no podia ajudar, però ara sí, i això em fa molta il·lusió i em  motiva, ho faig com si fos una feina. Em trobo molt feliç”, explica Rafael.

Josep s’encarrega de la gestió comptable i ara s’ha apuntat per fer tasques de reforç de matemàtiques i català per a nens de sis o set anys. “Els nens tenen unes ganes de aprendre enormes, i estic molt satisfet de poder orientar-los a les seves primeres classes. Actualment tinc tres nens amb unes característiques molt especials: un amb moltes dificultats, que m’encanta perquè hem que repetir-li les coses moltes vegades, i sempre quan comencem les classes em mira amb una cara! i hi ha un altre que jo crec que te una intel·ligència nata. Molts d’ells, n’estic segur, sempre se’n recordaran de aquell voluntari que al principi els va ajudar amb els primers passos”, diu.

Amb el treball voluntari es pot “ajudar de manera altruista a les persones que ho necessiten”, explica Rafael i en Josep afegeix: “és important ajudar a persones en un lloc que és com casa teva”.